Vagi per endavant: no es deixin enganyar per l'aparent prepotència ingènua de l'enunciat que avui fa de títol: també hauria pogut posar «vull ser lliure». Més enllà dels purs desitjos utòpics, em tenc per membre del nombrós grup de persones que, des de sempre, s'han esmerçat en la consecució d'aquest objectiu. La fórmula no és gaire complicada, tot i que no està mancada d'un esforç considerable: ho fem a través de l'adquisició i l'ús continuat del coneixement, el qual ens permet un grau d'autonomia personal que ens apropa a la utopia de l'enunciat. Possiblement no gosaria a escriure trivialitats com les anteriors, si no fos perquè, la setmana passada, a la comissió d'afers econòmics del Parlament de les Illes Balears, es va produir un debat en el qual el representant del grup popular va dir explícitament que el seu grup optava per forçar la nostra renúncia col·lectiva a aquesta voluntat de ser amos del nostre destí, perquè això requeriria més coneixements. Una declaració notable i encara que no ens hauria de venir de nou, no deixa de ser molt i molt preocupant.

El debat en qüestió tractava d'una proposició del grup socialista, avalada pels del PSM i EU-Els Verds, que instava el govern de les Illes Balears a elaborar un pla estratègic per a la implantació de programari lliure en els sistemes informàtics de l'administració autonòmica, una implantació que ja està realitzada o en curs de realització a llocs com Extremadura i Andalusia, sense oblidar d'altres administracions europees i de la resta del món. La representant del grup socialista encarregada de presentar la proposició sembla que va recolzar la seva proposta en arguments essencialment econòmics: fer servir programari lliure significaria un sensible estalvi per a les arques públiques. Un argument que està bé, però que no és ni de bon tros el més poderós de tots els arguments a favor d'aquesta implantació. Per la seva banda, el representant del grup popular, amb els seus arguments va deixar ben clara quina és l'estratègia del seu grup: apartar-nos de qualsevol opció que -encara que només sigui en l'àmbit informàtic- ens pugui allunyar dels plantejaments neocolonials que semblen presidir les seves actuacions i que ens tenen reservat el destí de ser una colònia d'una metròpoli només interessada a esprémer-la fins a l'extenuació. Sigui dit de passada, també és ben significatiu que el vot negatiu del grup popular es produeixi poques setmanes després de l'ostentosa visita que féu la presidenta de Microsoft Espanya al president Matas i, en la qual, aquella va demanar a aquest que l'administració fos neutral en l'adquisició de programari informàtic, una neutralitat que queda ben palesa quan el portaveu del grup popular diu que el govern està «estudiant les dificultats» (i no els avantatges) que suposa l'adopció de programari lliure i que, de moment, ja saben que l'ús d'aquesta casta de programari requereix de molt més coneixement o coneixements (i la diferència aquí entre el singular i el plural és significativa). El fet és que, encara que l'afirmació del representant del grup popular fos certa, està clar que aquesta major exigència de coneixements que atribueixen al programari lliure hauria de ser més un estímul que un entrebanc per a la seva adopció.

El programari lliure ens permet de ser amos del nostre destí en una cosa tan bàsica i elemental com ha esdevingut avui en dia el programari informàtic. Sense el control -per nosaltres mateixos- d'una de les eines essencials del nostre temps, difícilment podrem assolir un control raonable d'allò que volem ser i volem fer. I si el preu que hem de pagar per a això és haver de fer l'esforç d'assolir més coneixements, bé ho paga. En definitiva, l'adopció de programari lliure per part de tothom en general i de l'administració pública en particular, més enllà d'un estalvi que pot semblar gasiu, és una qüestió d'autonomia econòmica, política i tècnica. Econòmica perquè el pes de la despesa es trasllada del cost de llicències al dels serveis d'assistència tècnica, els quals signifiquen feina per a més professionals qualificats que cobrarien -i gastarien- aquí. Política, en tant que permetria a cada administració i a cada empresa modelar d'acord amb les seves necessitats l'abast dels seus serveis informàtics sense haver de passar pel tub del que multinacionals diverses tracten d'imposar, la qual cosa permetria un major desenvolupament d'una indústria regional de programari. I tècnica perquè, efectivament, el programari lliure elevaria el nivell de coneixements exigibles als professionals informàtics, i no als usuaris com ens volen fer empassar. Ja els ho havia dit: comptat i debatut, es tracta de ser amos del nostre destí.